dimarts, 3 de juny del 2014

Jardí Vora el Mar; Mercè Rodoreda - Resums per capítols




Jardí Vora el Mar
ESTIU I

Can Bohigues
Un vell jardiner observa als personatges de la casa dels seus amos.
Els amos són el senyoret Francesc i la senyoreta Rosamaria (marit i muller, amos rics).
Dues amigues de la Rosamaria: la senyoreta Eulàlia i la senyoreta Maragda (modista).
Feliu Roca, un altre amic dels amos, pinta el mar.
La Quima, la cuinera.
La Miranda, la minyona brasilenya.
En Francesc és molt ric. La casa té un jardí.
Els amos se’n van anar, tornarien al Juny.
La Mariona era la cambrera.
El jardiner tenia molta passió pel jardí, el sentia viu.
Una nit va veure la Miranda passejant-se, donant cops a les plantes, i això al jardiner li feia moltísima ràbia.
La Miranda, primer volia festejar amb el senyoret Francesc.
En Feliu es pensava que era un gran artista.
El jardiner va pensar que en Feliu li agradava una mica l’Eulàlia.
El jardiner, li té mania a la Miranda.
El jardiner veu a la Rosamaria dolça com una flor...
Fa molt de temps que el jardiner viu a la casa.
La Marina, després volia festejar amb en Feliu.
En Feliu va pintar a la Miranda com un gripau, fet que li va molestar.
La Rosamaria no tenia por que en Francesc es fixés amb la Miranda, ja que ells dos estaven molt enamorats.
Però la Maragda, despediria a la Miranda si fos ella, la ama.
Es veu que un tal Eugèni, era el primer noviet de la senyoreta Rosamaria...
Van venir uns amics francesos, a la casa.
I el jardiner no suportava que ningú li fes mal bé les plantes.
La nena francesa no es desenganxava d’en Feliu.
i li va fer classes de pintura.
L’estiu s’estava acabant i volien fer una festa amb molta gent.
Van fer un castell de focs.
En Feliu li va dir al jardiner que la senyoreta Rosamaria estava embarassada.
I que el senyoret Francesc ho volia celebrar.
La gent anava disfressada.
El jardiner havia d’estar a l’entrada per rebre els convidats.
Van ballar i alguns es van banyar al mar.
El jardiner va anar a ajudar a la Quima perquè ell volia.
La nena francesa li va dir al jardiner que les flors estaven una mica trencades.
Aquella nit, va ser de bogeria. Hi havia extres (cambrers).
L’endemà, un home que venia amb un camió d’ulleres de bussejar i peus d’ànec, es va apropar.
Li va preguntar al jardiner si el terreny del costat de can Bohigues es podia comprar perquè la seva filla s’havia de casar.

ESTIU II

La senyoreta Rosamaria va perdre el fill a la panxa.
En Feliu continuava pintant cuadres, però estava més de mal humor.
(La Miranda serà força protagonista en aquest capítol...)
Els amos van comprar una barca, van llogar un professor, i feien excursions.
En Bellom (el que volia comprar el terreny), parlava sovint amb el jardiner.
Li va dir que volia casar a la seva filla, i que la seva dona va morir.
I el jardiner li va parlar sobre l’eucaliptus, i que havia vingut al món per obra de l’esperit sant i que quan va néixer, tenia una creu al paladar, i tothom volia veure-la però que un dia va desaparèixer i va pensar que la creu se n’havia anat mentre perdia la innocència...
També li parlà sobre la seva dona (del jardiner), la Cecília, que va morir i ell guarda records bonics. Portava vestits lila, i va explicar com es van conèixer, i la descriu. Ella tenia 16 i ell 35 quan es van conèixer! Diu que ella no era una dona, era una tendresa.
La senyora Pepa era la propietària antiga de la casa, on treballaven el jardiner i  la Cecília.
Una nit, el jardiner va veure el senyoret Francesc i la Miranda, abraçats. Es va amagar i va tirar un test sense voler.
L’endemà es van trobar els dos homes i se’ls hi escapava el riure.
Però el senyoret Francesc li va donar un bitllet al jardiner.
El jardiner els va tornar a veure abraçats.
La Quima li va dir al jardiner que els senyorets s’havien enfadats, però ell li va dir, que creia que la relació acabaria bé.
La Miranda volia casar-se amb en Francesc.
L’Eulàlia estava casada amb en Sebastià.
I durant una temporada van anar a l’Àfrica.
Quan van tornar van portar un lleó petit.
En Sebastià i el jardiner es van fer amics. Era divertit i força embogís.
Una nit, van fotografiar a la Maragda mentre dormia i després els tres, al Feliu i a tots els altres.
L’Eulàlia es va enfadar amb el seu marit.
Al jardiner mai li va caure bé la Miranda.
Es reien de la Miranda, però el Sebastià festejava una mica amb en la Miranda.
Al senyoret Francesc li va molestar que la Miranda i en Sebastià tontejessin.
Un dia, l’Eulàlia, en Sebastià i en Feliu van anar a parlar amb el jardiner perquè li anés a demanar al senyoret Francesc (que estava a l’hostal d’en Bergadans) que tornessin a estar bé amb la Rosamaria. I el senyoret li va dir que digués que no l’havia trobat allà. Però els altres no s’ho van creure.
El jardiner es va fer amic del lleó.
I un dia, el lleó va fer mal a la Miranda, que l’observava.
El Sr. Bellom parlava amb el jardiner de la Miranda brasilenya.
I en Sebastià també parlava amb el jardiner.
El senyoret Francesc i la senyoreta Rosamaria van fer les paus.
A la Rosamaria no li agradava massa que la casa nova d’en Bellom i la seva filla, sigués tan a prop de la seva, per les vistes...
En Bellom tindrà dos cavalls.
La Mariona parlava amb una paleta jove que treballava en  la construcció de la nova casa, en Mingo.
El senyoret i Sebastià i la senyoreta Eulàlia se’n van tornar a l’Àfrica amb el lleó.
El senyoret Francesc va dir que l’estiu vinent faria que els paletes vinguessin a tapar goteres, a l’hivern.
El jardiner no li agradaven els paletes.
Ell va dedicar temps a reposar, pensar en plantes, i vivia tancat a casa.
Van construir una quadra.
La Quima cuidava una senyora malalta els diumenges.
Quan van marxar els paletes, van venir lampistes, pintors...
La Quima va buscar noies per fer la gran neteja.
Van rebre una carta del senyoret que vindrien a canviar mobles.
I el jardiner havia de vigilar el naixement de les flors.
Tot el poble parlava de la casa nova.
I el Toni, cuidaria els cavalls: Llucifer i Fletxa. (cavalls de can Bohigues)



ESTIU III

L’Eulàlia es va fer pintora.
El Sebastià es va quedar a l’Àfrica.
Tots parlaven de la nova casa, del senyor Bellom.
A la Maragda no li agradaven els cavalls.
A can Bohigues (Rosamaria i Francesc i tota la tropa...) també van tenir caballs i aprenien a muntar. (Llucifer i Fletxa).
El Toni (que cuidava els cavalls de can Bohigues) i el jardiner s’anaven coneixent a poc a poc.
La senyoreta Rosamaria muntava molt bé.
La Miranda havia canviat, s’enyorava el seu país.
Al Toni no li agradava que la Miranda li toqués els cavalls ni els dongués de menjar.
La Mariona anava més arreglada.
la Maragda li va ensenyar a cosir.
En Toni deixava anar a veure els cavalls a la Mariona, i a la Miranda no.
A la Mariona li agradava en Mingo, però com que era paleta i no guanyava masses diners, no s’hi volia casar.
La tia de la Rosamaria, la senyora Antònia, va anar a viure un temporada a can Bohigues.
Un dia no va trobar les seves dents postisses. Es veu que el senyoret Francesc les va agafar i se’n reien amb la Rosamaria. Als pocs dies, la senyora se’n va tornar a casa seva.
Un germà de la Miranda, va portar una mona, la Tití, i li van deixar que se la quedés.
A la Maragda no li agradava.
La treien fora i muntava a cavall amb la Rosamaria.
Però va començar a fer malifetes. Tenia massa llibertat.
-       Va agafar els dos cavalls per la nit.
-       Va agafar pintures d’en Feliu i li va embrutar la tela.
-       Va ficar sorra dins el pollastre. (potser)
-       Va obrir totes les aixetes de la casa (potser)
-       Va tirar rosers pel terra.
-       Va robar 2 figuretes d’Escacs.
-       Va entrar a dins de la casa del jardiner.
En Feliu ja no pintava gaire. Tenia un punt de ràbia cap a l’Eulàlia.
Durant un temps curt, van lligar la Tití.
El senyor Bellom ja es va instal·lar
i es va fer amic del senyoret Francesc i jugaven a escacs (fins que la Tití va agafar les 2 figuretes, fet que va emprenyar al Bellom).
Un dia el jardiner li va clavar una ventada a la mona perquè va tirar els rosers pel terra
i la mona es va posar malalta.
La Maragda i la Mariona van fer un vestit a la Tití.
Un dia, la Tití va desaparèixer i van pensar que algú l’havia matat.
Un dia, va arribar una carta, de la mort d’en Sebastià (vigilava a uns negres que mataven elefants, i ells el van matar a ell.)
L’Eulàlia estava trista.

Va haver un hivern dur. Vent i pluja.
El senyor Bellom va marxar, i les obres van parar. (torna després)
El jardiner es va quedar sol
i la Quima de tan en tan li feia companyia.
Ell cuidava poc el jardí, i mirava poc el mar.
Aquell gener, va ser el més fred de la seva vida.



ESTIU IV

Va arribar la primavera.
L’Eulàlia va arribar a la casa, més aviat.
Estava millor, després del disgust.
Va començar a pintar molt (principalment, flors).
El Mingo va preguntar per la Mariona,
ell estava preocupat
i li va fer una carta per demanar-li que es casés amb ella.
La casa del senyor Bellom, ja estava acabada.
En Guy, era l’encarregat de cuidar els cavalls d’en Bellom.
No es queien molt bé amb en Toni.
Els senyorets, tenien ràbia a l’alegria i la fortuna d’en Bellom, li deien boig.
Van tornar les partides d’escacs.
La senyoreta Rosamaria va connectar molt amb un cavall, Fletxa.
El Toni estava cansat de la vida...
i parlaven amb el jardiner.
Tots van fer un sopar.
El senyor Bellom va agafar un pet!
El senyoret Francesc, en Feliu, i un altre convidat, el van arreglar i després es va disculpar davant de tots.
En Feliu i l’Eulàlia van començar a pintar junts.
Al jardiner, li agradava cada cop més el que pintava l’Eulàlia.
Es veu que en Sebastià tenia una negreta quan era a l’Àfrica...
Al jardiner, mai li va agradar la senyoreta Maragda.
La Mariona s’estava fent tota una dona, ja.
La senyora Pepa es passejava pel poble.
El jardiner sospitava que la Rosamaria pensava en un altre home.
Una nit, va veure a la senyoreta Rosamaria desperta (es veu que no podia dormir massa últimament).
Un dia, van venir una parella de vells (els pares de l’Eugeni: la senyora Paulina i el senyor Andreu) perquè volia anar a veure els de can Bohigues.
Com que no hi eren, el jardiner es va quedar amb ells per esperar que vinguessin.
Els vells parlaven de la relació entre el seu fill (l’Eugeni) i la senyoreta Rosamaria. Es coneixien des de ben petits.
La senyora Paulina feia mitja, mitjons i jerseis de llana per l’Eugeni. Els vells discutien molt pagesotament.
L’home va dir al jardiner que el gerani catleia era
Ell portava barret, i ella una mantellina (tipus de barret).
Ell tenia unes celles negres i un bigoti blanc. I tenia una mirada trista.
I ella va tenir una depressió quan l’Eugeni se’n va anar de casa.
Era un matrimoni hospitalari, però molt xerraire.
El jardiner els hi va ensenyar el jardí, i els hi va agradar molt. Igual que els cavalls, i l’aire d’allà...
Els vells no sabien que el senyoret Francesc era tan ric, i s’entristien quan pensaven en que l’Eugeni no li hauria donat tot allò a la Rosamaria.
Van anar a berenar a casa del jardiner.
Allà li expliquen que la Rosamaria s’hauria casat amb l’Eugeni sinó hagués sigut perquè el Francesc vivia a prop.
L’Eugeni es va trobar molt desgraciat i un dia, va pegar al Francesc.
Que un dia, la Rosamaria li va dir a la senyora Paulina que ella estimava l’Eugeni, però com a un germà...,
però el dia que ella es va casar amb en Bohigues, l’Eugeni li va dir que al cap de 5 anys, l’aniria a buscar!!
Feia 4 anys que l’Eugeni va marxar de casa (dels seus pares), i se’n va anar a Amèrica,
per això els seus pares pensaven que potser la Rosamaria en sabia alguna cosa.
El jardiner els hi feia pena.
Van sentir la botzina del cotxe.
El jardiner va observar com els senyorets parlaven amb els vells. Després la Rosamaria sola.
Al acabar, el jardiner els hi va preguntar si en sabien alguna cosa, i no.
La Paulina es va desmaiar
i van anar a can Bergadans,
fins l’hora del tren
i es van quedar a sopar.
La Paulina va descansar
i després, el jardiner els va acompanyar l’estació.
El jardiner, l’endemà, va anar a comprar paper de gira-sols a can Matías,
que en Matías, es veu que havia anat rere la Mariona a començament d’estiu, i preguntava si la Mariona es casaria amb en Mingo.
El senyor Bellom li va dir al jardiner que li agradava molt la seva nova casa.
I que faria una inauguració.
El jardiner anava observant l’evolució del jardí d’en Bellom.
Les notícies dels vells, es van escampar per la casa.
La Quima era una xafardera.
El jardiner recorda el senyoret Sebastià..
Es construeix una caseta de vidre pel jardiner.
El jardiner va conèixer a en Josep (el jardiner de can Bellom)
Va arribar la nova parella: la filla i el gendre del senyor Bellom. La Maribel i.... l’Eugeni!
En Toni i el jardiner es feien.
La Maragda va explicar al jardiner, que la senyoreta Rosamaria i l’Eugeni, havien estat mig promesos...
Es fa un dinar-sopar per inaugurar la casa d’en Bellom. Tots els del poble convidats.
El senyoret Francesc va demanar al jardiner si podia arreglar el jardí del senyor Bellom.
El jardiner va veure l’Eugeni per primera vegada.
El senyoret Francesc li va dir al jardiner que li tenia afecte.
La Mariona li va dir al jardiner que es casaria amb en Mingo!, i amb en Matías, res.
El jardiner i la Mariona van parlar de la relació entre la Rosamaria i l’Eugeni, i deien que no devia ser casualitat que ell ara estigués allà.
S’acabava l’estiu
En Feliu i l’Eulàlia van marxar.
La Rosamaria i en Francesc també.
El jardiner ja estava acostumat a quedar-se sol per l’hivern.
En Bellom, l’Eugeni i la Maribel, es van quedar allà aquell hivern.
Un dia, l’Eugeni es va apropar al jardiner i van parlar sobre llavors i empaquetar-les, i volia ajudar-lo.
Va començar a venir molt sovint.
Un dia li va dir que eren amics.
Sempre li demanava explicacions de tot.
Un dia, l’Eugeni va portar un gat ferit que va dir que el cuidaria a la casa de vidre, però va morir al cap de molt poc.
L’Eugeni va regalar-li una radio grisa petita, perquè el jardiner no es trobés tan sol. Perquè ja arribava Nadal.
Un dia, els dos, van anar a collir cargols, els van cuinar, i se’ls van menjar. Però de sobte, l’Eugeni es va aixecar, i se’n va anar sense dir gràcies perquè havia d’anar a dinar, això va fer enrabiar al jardiner.
En Toni hauria engegat a l’Eugeni.
Al cap de 3 dies, l’Eugeni va tornar a casa del jardiner. El va ajudar a airejar la casa. Va obrir un calaix.
Després va estar uns dies fora, amb la Maribel i el senyor Bellom.
Un altre dia, l’Eugeni li va demanar la clau de casa del jardiner, per airejar-la, i el jardiner no li va dir que no, perquè li feia pena.
Per l’Eugeni va començar a ser un vici airejar la casa del jardiner.
Al jardiner li començava a fer una mica de por, perquè ell sabia on eren totes les coses de la seva casa.
Un dia es volia quedar un agulla...
En Josep segava l’herba de can Bellom.
I l’Eugeni va deixar de venir tan sovint...


ESTIU V

El jardiner no volia que comentessin sobre la seva radio nova.
La Mariona encara pensava en si casar-se o no amb en Mingo.
La Mariona es va fer amiga de la Miranda, deia que realment era una bona noia encara que amb els nois es tornés boja.
La Quima va fer cantar a la Mariona perquè li expliques com havia anat l’hivern a la casa... :
La Rosamaria pensava en el dia que l’Eugeni vindria a buscar-la. (Ja havien passat 5 anys!)
Ella estava de mal humor, i el Francesc la va portar al metge.
Quan van arribar al poble, ella vestia de negre i muntava a cavall.
L’Eugeni i la Maribel vestien a joc.
L’última vegada que el jardiner va veure junts l’Eugeni i la Rosamaria va ser: un dia que ella es banyava al mar, i l’Eugeni, mentre la Maribel pintava la barca, ell es va banyar, i la Maribel se’n va anar a casa.
La Mariona li va dir al jardiner, que tenien una casa perquè un tiet del Mingo s’havia mort.
L’Eugeni i la barca que tenia, estaven molt units.
Igual que la Rosamaria i el seu cavall Fletxa.
El senyoret Francesc i el senyor Bellom jugaven a escacs.
Un dia, l’Eugeni va clavar una bufetada al senyoret Francesc perquè es va riure d’una cosa que havia dit el senyor Bellom. Després en Bellom, es va disculpar pel comportament de l’Eugeni.
El fill d’en Toni, es va escapar del col·legi.
En Toni li va dir al jardiner, que el senyoret Francesc li va dir (al Toni) que es cuidés dels cavalls de can Bellom (a més dels cavalls de can Bohigues), perquè en Guy estava desaparegut amb una noia del poble - la promesa del fill d’en Josep - i se’n reien.
En Bellom li va dir a l’Eulàlia, que tenia un amic que li podria preparar una exposició pels seus cuadres.
En Feliu, anava perdent les ganes de pintar...
L’Eugeni es va auto convidar a sopar a casa del jardiner, i li va dir d’anar a Amèrica els dos.
Es va quedar a dormir a casa del jardiner, i el jardiner va dormir al terrat.
Li va dir que des de el seu terrat ho obserbava tot.
En Toni li diu al jardiner, que el seu fill està pel poble.
En Bellom li va dir al jardiner que la Maribel volia viatjar, però l’Eugeni no.
I en Bellom sospita que hi ha algun problema amb els senyorets i que ho parlaria.
En Toni li va dir al jardiner si podia parlar amb la senyoreta durant unes hores. Estava trist.
El senyor Bellom va fer una festa amb gent rica.
Després del sopar, la senyoreta Rosamaria va a anar a veure el jardiner una estona.
La Mariona li va dir al jardiner, que algú havia deslligat la barca de l’Eugeni aquella nit, s’havien emborratxat molt.
I la van anar a buscar.
Es va començar a dir que l’Eugeni havia desaparegut.
El senyor Bellom i la Maribel estaven desesperats.
La Rosamaria estava tranquil·la.
No van trucar a la policia.
El dia següent van trobar l’Eugeni a la platja (representa que s’havia suïcidat).
El van enterrar i van dir que havia mort d’accident.
Hi va haver molt de dol a can Bellom.
La Quima creia que no s’havia mort d’accident.
En Bellom, al cap de 4 dies, li va dir al jardiner que tenia por perquè potser la Maribel estava embarassada.
Va arribar l’hivern.
Els senyorets van anar a Barcelona.
La senyoreta Eulàlia va fer l’exposició a Nova York.
El senyoret Francesc li va dir al jardiner que cremes la barca de l’Eugeni.
En Toni tenia el seu nen, el qual, no li agradava al jardiner.
En Bellom s’emborratxava molt sovint, a can Bergadans.
Un dia, el jardiner li va dir al Bellom que es sentia sol.
I que un dia, van venir els pares de l’Eugeni, abans que vinguessin en Bellom i la Maribel.
Van xerrar. I en Bellom li va dir que ell s’assemblava una mica a l’Eugeni perquè també havia anat a Amèrica a fer fortuna. (perquè la mare d’en Bellom es va casar amb un home que no li queia massa bé, per això en Bellom va anar a Amèrica a fer fortuna, i va tornar amb molts diners.)
En Bellom li diu que des del primer dia que el va veure, sabia que el jardiner era un bon home.
I li va explicar més coses de la seva vida...
En Bellom li va preguntar si el jardiner podia anar a veure els pares de l’Eugeni de la seva part (de part d’en Bellom).
Li va donar un sobre amb diners pels pares de l’Eugeni.
Que anés amb cotxe, amb en Toni. Al Carrer de Ríos Rosas.
Van torbar la casa, i quan l’Andreu va saber que era de can Bohigues, la Paulina i ell es van posar contents i van parlar amb ells.
A la casa hi havia el senyor Maurici que va fer un truc de màgia. Els vells li llogaven dues habitacions, i la Paulina no li queia bé. Després el senyor se’n va anar.
L’Andreu i el jardiner van anar a veure el jardí que tenien.
Al jardiner li feia cosa explicar tot el que havia d’explicar-li.
Van parlar de flors i llavors, li van ensenyar tota la casa.
El matrimoni va demanar al jardiner que es quedés a dinar, i si el conductor volia, que també.
Llavors, el jardiner els hi va explicar que el seu fill era mort, i que algú els hi enviaria un sobre cada mes amb diners.
En Toni va rondinar perquè no volia deixar el nen sol, i tornar a mitja tarda, que era massa tard.
L’Andreu i el jardiner van anar a fer un vermut.
La Paulina li va voler regalar uns mitjons de llana.
I van recordar i nombrar records de l’Eugeni i la Rosamaria de petits.
Quan el jardiner i en Toni van tornar al poble, va dir al senyor Bellom que tot havia anat molt bé.
En Bellom li va dir al jardiner que estava molt més reposat. Que abans no podia dormir recordant la cara desfeta de l’Eugeni.
 


ESTIU VI

La gent va venir després de sant Joan.
La senyoreta Rosamaria no havia sortit de casa en tot l’hivern...
La senyoreta Rosamaria i la senyoreta Maragda, van dir de posar una casa de modes molt important al poble.
La Mariona li va dir al jardiner que finalment, es casaria amb en Mingo,a l’agost. I que no deixaria de treballar fins que tingués el nen que duia a la panxa.
A la Mariona li agradava saber que pensava l’altre gent d’en Mingo.
El senyor Bellom ja no s’enborratxava i no se’l veia massa.
La Quima, era molt xafardera. Un dia li va dir al jardiner, uqe la Maribel s’havia anat a Amèrica i li escrivia al seu pare cada setmana.
El jardiner li va dir que ja no li interessava saber aquelles coses...
Feia mal temps i va tenir les roses d’estiu més boniques.
La Quima es va adonar que tenia una radio, i el jardiner li va dir que li havia regalat l’Eugeni,
Ella va dir que ningú se’n recordava ja, de l’Eugeni.
En Feliu i l’Eulàlia passejaven contents.
L’Eulàlia havia vengut tot, a l’exposició.
Van fer el casament de la Mariona.
La Rosamaria se’n va anar a bans que acabés la missa, el Francesc no.
La Miranda va estar plorant.
L’eulàlia tenia els ulls vermells.
I el jardiner no ho entenia...
Després de 15 dies del casament, la Mariona va tornar.
En Mingo treballava a Espluga.
La Quima li va agafar mania a la Mariona.
En Toni li hagués agradat casar-se amb la Mariona, però era massa jove per a ell...
I estava enfadat amb el seu fill, que se li escapava sempre.
Es van endur els cavalls del senyor Bellom.
Un dia en Toni va dir que es volia comprar un ase...
Un dia en Feliu, va portar un amic seu: en Humbert
i volien fer una pel·lícula.
Segons la Quima, ell anava rere la Miranda però es veu que ella s’havia tornat una santa.
Feia bon temps.
Els senyorets sortien a esmorzant i la Miranda i la Mariona els havien de servir.
I el jardiner havia de fer veure que treballava.
En Humbert els deia que no actuaven bé.
Però es va posar a ploure i van haver de plegar.
La Quima estava enfadada perquè no sortia a la pel·lícula
i criticava la manera de dormir d’en Humbert, dormir del revés, i la manera de menjar.
També van gravar l’escena en que el Toni, damunt del cavall Fletxa, s’havia de presentar a la senyoreta Rosamaria...
L’ Humbert va retratar els cavalls.
Un dia el Toni li va dir al jardiner que ‘’el treien’’ perquè els senyorets es venien els cavalls.
La Quima deia que no li sabria greu si la despatxessin perquè estaria millor a casa seva.
El noi d’en Toni es va tornar a escapar.
En Toni va trobar gent per vendre els cavalls.
El jardiner es va quedar dos retrats dels cavalls, de record.
Es van trobar el fill d’en Toni amb el cap envenat.
En Toni estava força trist perquè s’havia de buscar un pis a Bcn, només tenia mobles i deia que amb el temps que havia estat allà havia fet un mal negoci.
L’ Humbert retratava el mar, els pins...
El jardiner ja se sentia vell, i per les nits notava que en el jardí alguna cosa havia canviat.
El jardiner pensava amb el senyor Sebastià (ex-marit de l’Eulàlia)
I lo bé que s’ho va passar retratant als altres mentre dormien.
La Mariona li va dir al jardiner que enyorava a en Mingo.
La senyoreta Rosamaria i la senyoreta Maragda es van barallar molt.
I la Maragda se’n va anar.
La Miranda no li va voler explicar res a la Mariona del perquè de la baralla.
El jardiner no s’havia portat mai amb la Maragda.
Una nit, la Mariona va anar a veure al jardiner i li va explicar que a la habitació de la Maragda, que ja no hi era, hi va trobar una llibreta, i va llegir alguns trossos.
La llibreta era de l’Eugeni i explicava moltes coses de l’amor entre la Rosamaria i ell, des de petits.
El jardiner pensava amb la Cecília, que va morir de jove...
La Rosamaria un dia li va dir que s’estimava més a l’Eugeni, però va acabar amb el Francesc per l’estatus social. I l’Eugeni es va tornar boig.
La Mariona estava preocupada perquè no sabia que fer amb la llibreta.
Es veu que la senyoreta Maragda l’hagués agradat casar-se amb el senyor Francesc.
I la Maragda feia companyia a l’Eugeni i li devia d’haver deixat la llibreta...
(No diu peruè la Maragda havia deixat la llibreta a la tauleta)
El jardiner va cremar la llibreta.
Un altre dia, la Quima li va dir al jardiner, que el senyor Bellom i la Miranda es casàven!!!!
A en Toni li era força igual, això.
La Miranda estava molt contenta i el senyor Bellom li va prometre que la portaria al Brasil...
Al cap de pocs dies, els dos van anar a veure el jardiner.
La Miranda no deia res.
En Bellom parlava i va dir al jardiner, que vingués al casament, insistint-lo.
El jardiner va fer el ram.
Al casament, la Mariona va començar a servir perquè va veure que hi havia molta feina...
Pel matí, ella li va preguntar al jardiner, si ell creia que semblaven beneits ella i en Mingo visquen en llocs diferents.
El senyor Bellom i la Miranda van marxar a fer el viatges de nuvis.
El jardiner, va acompanyar al Toni a l’estació, que ja tenia pis a Barcelona, amb el seu fill.
El Toni li va dir que no s’oblidaria de l’estiu amb la mona (la Tití).
El jardiner va prendre un xupito a can Bergadans i se’n van anar cap a casa.
Un dia, el Francesc va anar a casa del jardiner i li va dir que vendrien la casa
i que li donarien el 3% si es venia per anunci.
Ells marxaven, i el jardiner els tenia estimació...
La Mariona i en Mingo també marxarien.
En Francesc li va demanar al jardiner que s’encarregués de portar els mobles.
Plovia suau som si s’acabés tot......
A mitja nit, el jardiner no podia dormir i va sortir a fer un vol
i va veure una ombra banyant-se al lloc on morí l’Eugeni.
Llavors, va venir en Francesc i la va abraçar.
EL jardiner es va quedar escoltant el mar i recordant frases que deia l’Eugeni.
L’Eulàlia i en Feliu i la Mariona van marxar, i van dir al jardiner que els hi enviaria postals.
La Quima i el jardiner, que eren els que quedaven, van acompanyar-los.
El Sr. Bellom i la Miranda van tornar del viatge
i el jardiner els hi va explicar que els Bohigues li pagarien un any
i si venia la casa amb anunci, li pagarien el 3%.
I que si els nous amos no el volien,
la Quima el tindria a casa seva de franc però que ell li hauria de cuidar l’hort i es pagaria el menjar.
I que sinó, el senyor Bellom li donava feina... i que li desitgés bon Nadal, i que es veurien.
Van parlar del Brazil...
Li va donar les gràcies al senyor Bellom
També van parlar de que es quedaria i que la Cecilia no estava morta dins seu...
I el seu jardí...
I va recomanar que es passeges pel jardí de nit, que estava viu....
I es van separar.

I aquí s’acaba la història.!!!!!!!






Coses importants. Que ens van preguntar a l’examen

·         Personatges principals:

Rosamaria
Francesc
Jardiner
Eulàlia

I les seves relacions... - És qüestió de saber clarament qui és cadascú.-

·         Llistat dels fets principals de la obra:

o   Presentació dels personatges
o   ...

·         Punt de vista.
Narrador omniscient, que explica totes les visions que té el jardiner.

·         Estructura.
Hi ha 6 capítols, que cadascú explica els 6 estius en el poble, i 1 hivern.

·         Espai.
La història es situa en un poble a prop de Barcelona

·         Temps.
La història consta de 6 anys, explicant cada estiu i un hivern d’aquests.
I deduint el cuadre no molt conegut de Miró, podem deduir que la història va succeir en els anys 20 del segle XX.


·         Anàlisi físic i psicològic de la Paulina i l’Andreu:
Un matrimoni de vells.
Ell porta barret, ella una mantellina (tipus de barret)
Ell té celles negres i un bigoti blanc.
S’assemblen els dos amb la forma d’actuar.
Són xerraires.
Ell té una mirada trista.
Ella, des de que l’Eugeni va marxar de casa, va tenir una depressió. Coseix mitjons i jerseis de llana.
Ell sembla acceptar-ho millor.
No volen molestar al jardiner, i van ser hospitalaris quan ell va venir a veure’ls.

·         Importància de les flors i les plantes a la novel·la.
El protagonista d’aquest llibre es un jardiner, ja que l’autora és una gran amant del verd.
El jardí té una gran importància en la relació del personatge amb tots els altres. Com per exemple les llavors amb l’Eugeni.
Mercè Rodoreda tenia una gran passió i valor pel jardí.

·         Anàlisi de la relació entre La Mariona i en Mingo
I relacionar-la amb la resta.
Aquests dos personatges es casen per verdader amor, encara que a la Mariona li costa molt decidir-se ja que ell treballa de paleta i no cobra gaires diners.
Si ho comparem amb altres parelles,veiem que la senyoreta Rosamaria i el senyoret Francesc són matrimoni per l’estatus social.
I el triangle amorós que formen ells amb l’Eugeni, ens dona una visió de la tristesa que ens aporta la decisió de Rosamaria, ja que aquests dos últims formaven una parella de ple i pu amor des de feia molt de temps.
La Miranda i el senyor Bellom també són un altre exemple de matrimoni per diners.

1 comentari: